dijous, 24 de gener del 2008

“El més calent ... al front de Madrid”




Ahir en Joan Puig i n’Agustí Cerdà varen presentar el llibre “El més calent ... al front de Madrid”, durant la presentació es va exposar part de la feina feta pel Grup Parlamentari d’Esquerra a Madrid, entre elles destacaríem l’obertura del debat de la memòria històrica, encara que al final es va decidir a votar en contra per no recollir la totalitat dels drets de les víctimes del franquisme, la lluita pel reconeixent del Català com a llegua d’ús al Parlament Espanyol, la lluita per un fiançament just i amb garanties de compliment, l’absència d’aquestes garanties va comportar el vot negatiu als pressupostos, la sol·licitud de publicació de les balances fiscals, creació del Fons d’Atenció a la immigració a iniciativa d’Esquerra ...; també diverses anècdotes, una de les que va provocar més somriures va ser la protagonitzada per en Josep Andreu i en Duran i Lleida, en Josep té un parent a Mèxic, n’Arturo Sarukhán Casamitjana era aspirant a ser ministre d’Afers Exteriors de Mèxic en l’actual equip ministerial d’en Felipe Calderón, doncs en una entrevista a l’Avui en Josep va bromejar comentant que seria més fàcil que un Català fos ministre d’Afers Exteriors de Mèxic que en Duran i Lleida ho fos d’Espanya, aquest comentari va provocar que en el proper ple del Congrés, en Duran li va etzibar ets un “fill de ...”, en l’actualitat n’Arturo Sarukhán Casamitjana és l’ambaixador als Estats Units, com aquesta anècdota hi han varies protagonitzades per diputats de tots els grups parlamentaris.

Després de la presentació vàrem anar a sopar a La Fusta, en el sopar a banda d’Joan Puig i n’Agustí Cerdà varen afegir-se en Joan Tardà i na Georgina Oliva que venien de presentar el llibre a Cardedeu, al final a la taula teníem la meitat del Grup Parlamentari a Madrid, en Joan Puig explica en el seu bloc una anècdota del sopar.
Per cert, es van vendre tots el llibres, s’està preparant una segona edició, als que no l’heu comprat, compreu-lo, i descobrireu la feina feta pels nostre diputats malgrat les dificultats i travetes que reben per bona part dels part dels partits, i als que l’heu llegit espero que hagueu passat tant bé com jo.

Jordi Sitjà i Vilarrodona

9 comentaris:

Anònim ha dit...

I sabeu aquella anècdota que expliquen d´un diputat d´Esquerra el qual, al final d´un passadís del Parlament, es va trobar amb dues portes i ell -il·luminat- va dir: -"Jo la de l´esquerra, com sempre" i, obrint-la, va anar a parar a l´armari dels mals endreços ?

Anònim ha dit...

Anònim, si només saps explicar acudits per atacar a Esquerra, vol dir que s’ha fet bé la feina. Vols que creem un bloc d’acudits?, jo en se molts de CiU, però hi ha una gran diferència entre acudits i anècdotes, encara que la relació entre C i U no deixi de ser un gran acudit.

Anònim ha dit...

Aquesta gent dels partits -de tots-, a més de demostrar continuament que tenen la pell molt fina i de pensar, pobrets, que tot els afecta, sospiten que se´ls desaprova no perquè diguin que ells són de més cap aqui o de més cap allà; no macos, no; se´ls critica (se us critica), al menys jo, perquè són (sou) curtets, molt curtets.

Anònim ha dit...

És veritat el que diu l´A. Nòni M.: el nivell de la gent que es dedica (o que diu que en fa) a la política és mol baix. I sap greu ... pel país i per l´esquerra.

Anònim ha dit...

Als anònims.
Si creieu que el perfil de la gent que es dedica a la política és molt baix, vol dir que vosaltres sou millors. Animeu-vos a militar a un partit polític i d'aquesta manera millorar el perfil de la gent que es dedica a la política.

Anònim ha dit...

Dons al front de Barcelona tambè hi ha molt a l' aiguera , si si a la Generalitat entre el Saura i el Montilla fan pena , ERC té més nivell però és complice i forma part del desgavell i descatalanització de Catalunya , ja que amb en Cardod/Puigcercós Esquerra va a la deriva orientativa , ideologica , nacional i en vots elecció rera elecció. I els vostres amics del PSC-PSOE segueixen amb veu i vot nul oi ha Madrid .....hay hay hay pardillos.....

Anònim ha dit...

CALELLA PERD 430.000 EUROS EN INVERSIONS 03/02/2008
PSC-PSOE i Erc voten en el Parlament en contra de dues esmenes pressupostàries a favor de la ciutat.
Els grups parlamentaris del PSC-PSOE i Erc al Parlament de Catalunya han votat recentment en contra de dues esmenes pressupostàries a favor de la ciutat de Calella per valor de 430.000 euros. Les esmenes presentades pel grup parlamentari de Convergència i Unió als Pressupostos de la Generalitat per a 2008 contenien dues d’impulsades pel grup municipal de Convergència i Unió de l’ajuntament de Calella per dur actuacions de gran importància pel benestar ciutadà.

La primera d’elles era promoure la renovació i la instal·lació del clavegueram de diferents carrers de Calella,preferentment el clavegueram del carrer Sant Joan, per un import de 400.000 euros. La segona era assignar 30.000 euros per a l’estudi de remodelació del Teatre l’Orfeó i Sala Mozart.

El regidor de Convergència i Unió, Xavier Pedemonte, ha posat de manifest que “els representants polítics del PSC i ERC a Calella no han sabut exigir al seus companys de partit l’aprovació d’aquestes partides tan necessàries per a Calella. Com en d’altres ocasions han supeditat els interessos de la ciutat en favor del interessos de partit”.

“Aquests mateixos interessos de partit - ha dit - han fet que el Barcelonès i el Baix Llobregat s’enduguin gairebé el 50% dels pressupostos aprovats al Parlament, confirmant el desequilibri territorial en favor seu. Es demostra una vegada més la preferència per aquestes zones, d’influència socialista, en les prioritats de les inversions del govern” .
CiU lamenta profundament que no s’hagi sabut aprofitar – per part del partits que configuren l’actual govern municipal- una oportunitat com aquesta per a poder aconseguir unes aportacions econòmiques que haguessin facilitat la resolució de problemàtiques actuals.

Visca la Catalunya i Calella "social" anem bé Erc , avall , avall i avall en vots clar pèr seguidistes i botiflers.....els que seguiixen a Carod/Puigcercós i al Montilla clar......quina penaaaaaa

Anònim ha dit...

En una guerra és bo saber qui és l´enemic: per no equivocar-se i evitar enviar dagues feridores a qui no cal.
Per exemple, "Jatudiré" (per cert, si vols usar aquest pseudònim, ets ben lliure però, perdona que t´ho digui, estàs en pecat gramatical), el qui ha fet mal a Calella -i cal que tothom ho sàpiga, en fa molt a Catalunya- és el Sr. Celestino Corbacho.
En Montilla, la Chacon ... (i, per descomptat, l´Aj. de Calella) res de res de res, o ben poca cosa, vaja.

Anònim ha dit...

Soc Jatudirè com aquells son el boixos nois